A diferència dels diagnòstics tradicionals, que consisteixen en una mena d’etiqueta, prefereixo aquells que descriuen la personalitat i l’estil propi de cada persona.
Les etiquetes són parcialment útils, serveixen per exemple als metges per a indicar la medicació que consideren convenient. Però en canvi redueixen la personalitat de qui consulta i la converteixen en un codi numèric. Havent-hi, com hi ha, potents eines per a comprendre la personalitat, em sembla molt convenient tenir-les en compte i utilitzar-les.
La principal d’elles és l’entrevista diagnòstica, en la qual a través del diàleg amb la persona podem conèixer-la i arribar a saber què és el que li passa. Un diagnòstic fet d’aquesta forma ens donarà una idea dels problemes als quals s’enfronta la persona, però també de les seves capacitats i potencialitats, en alguns casos ens farà guanyar temps i, en d’altres, prevenir situacions difícils de detectar de bon principi.
Entre les eines diagnòstiques, a més de les entrevistes, hi ha proves “objectives”, com alguns qüestionaris molt elaborats, i “projectives”, com aquelles que consisteixen en dibuixos o la interpretació de làmines.
Una d’aquestes darreres és el test de Rorschach, segons el meu criteri la més aguda pel que fa a la interpretació dels seus resultats. Va ser concebuda fa gairebé un segle, i actualment la seva aplicació està fortament desenvolupada per infinitat d’estudis i investigacions, a més d’una potent base de dades informàtica, amb aplicacions que ajuden al seu creixement i validació.
Quan s’utilitza una d’aquestes tècniques, amb les dades obtingudes moltes vegades s’orienta millor la primera etapa del tractament, ja que es coneixen estils de funcionament psíquic que, d’altra manera, podria passar un cert temps fins que s’evidenciessin. És important aclarir que s’hi recorre quan resulta convenient utilitzar-les, a partir del que s’hagi anat veient a les entrevistes, però no sempre. En aquests cassos prefereixo que el diagnòstic ho faci un altre professional, què ens aportarà dades més objectives que si ho hagués fet el mateix psicòleg que realitza la psicoteràpia.
Amb les dades obtingudes en aquestes visites diagnòstiques, generalment ja es disposa d’una valoració suficient per a decidir si caldrà fer algun tipus de treball o de tractament psicològic i quin, si es farà una psicoteràpia, una sèrie d’entrevistes per a clarificar un problema concret, etc.